A mi sempre m'han agradat aquestes "aulives" trencades a cop de pedra i aromatitzades amb herbes, la recepta que fa anys es feia a totes les cases que tenien oliveres. A casa, com que la nostra cuinera no deixa passar cap tardor sense preparar-ne uns pocs quilos i repartir-ne potets per totes les cases de la família, encara som afortunats de poder menjar aulives naturals i sense conservants, i conservar en la memòria el seu sabor.
La recepta la farem en capítols, perquè és així com es preparen. Demà, el primer capítol: "De com les "aulives" passen de l'aulivé a la cuina"
Si voleu llegir els capítols següents:
Primer capítol : "De com les aulives passen de l'auliver a la cuina"
Segon capítol : " De com trencar les aulives"
Tercer capítol: " Dels dies de sol i serena"
Si voleu llegir els capítols següents:
Primer capítol : "De com les aulives passen de l'auliver a la cuina"
Segon capítol : " De com trencar les aulives"
Tercer capítol: " Dels dies de sol i serena"
Quart i últim capítol: "De com aromatitzar les olives"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada