Bon Nadal..

Taula de Nadal amb flors naturals..

amb aperitiu de carpaccio de gambes i bacallà..

...i uns xips de verduretes..
La resta del dinar no he tingut temps de fotografiar-lo...Bon Nadal!

Llonganissa amb camagrocs

Ara que ja ha arribat la tardor, ens ve de gust uns bolets, i els hem fet en forma d'aquest plat tant senzill, que és una delícia: té el mateix color de la tardor i l'aroma de la fruita, com els nostres bancals de presseguers.

Ingredients:

• Una llonganissa fresca (aquella que anomenen butifarra a les terres orientals);
• dos sarpats de camagrocs ( sarpat: allò que en diuen grapat a les terres orientals);
• oli d'oliva;
• sal i pebre;
• herbes aromàtiques, si es vol: timó (o farigola, a les T.O.), i llorer.

El camagroc, Cantharellus lutescens, és un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és un bon comestible. La seva carn és més aviat prima i flexible amb un olor molt suau, agradable i afruitat a pruna, perfecta per acompanyar carns.

Preparació:

Tallem la llonganissa a trossets i la coem en una paella amb una mica d'oli. Quan sigui a meitat de cocció, afegim els camagrocs nets sencers i les herbes. Els bolets reduiran molt de volum, però és normal...

Abans d'acabar, salpebrem. Si la llonganissa ja tenia pebre, no cal tornar a afegir-ne.

Servir de seguida, ben calent.

Panellets, castanyes...i un poema

Després d'un parell de mesos de descans, en que no he publicat res, tornem a la feina....amb uns panellets de tots sants, versió 2015
Només publico les imatges, perquè la recepta ja la podeu trobar en la nostra primera entrada del panellets. Acompanyo l'entrada amb un antic poema de Pere March (1336-1413)
Fins aviat!

Pere March, poeta valencià medieval. Es va establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni el 1395 amb Elionor Ripoll néta del senyor del Genovés va néixer Ausiàs March, una de les màximes referències de la poesia en català de tots els temps.

El poema és Al punt c’om naix comensa de morir.

Al punt que hom naix comença de morir,

e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,

que un pauc moment no cessa de fer via,

ne per menjar ne jàser ne dormir;

tro per edat mor e descreix a massa

tant que aisí vai al terme ordenat,

ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,

mas pus avant del terme null hom passa. 

Trop és cert fait que no podem gandir

a la greu mort, e que no hi val metgia,

força ne geny, rictat ne senyoria,

e trop incert lo jorn que deu venir,

com, quant, ne on, que tot arnés traspassa;

e no hi té prou castell, mur ne fossat,

e tan lleu pren lo nici co'l senat,

car tots som uns e forjats d'una massa. 

 

Bé sabem tots que hic havem a eixir

o tard o breu, e que no hi val mestria;

breu és, tot cert, qui pensar ho sabria,

mas lo foll hom no se'n dóna cossir,

que, remirant sa carn bella e grassa,

e el front polit e lo cos ben tallat,

ha tot lo cor e lo sen aplicat

als faits del món, que per null temps no es lassa. 

Mongetes en dues textures

Les mongetes que comprem aquests mesos d'estiu estan sortint molt bones: són ecològiques, de Cistells al Punt BIO. Avui he decidit fer-ne una recepta amb dues textures diferents, una en crema  i l'altra sencera i cruixent, però amb un toc especial: li he afegit una mica de fonoll salvatge, que dóna un gust anisat. Ens l'hem cruspit per sopar...

Ingredients:

• 600 g de mongetes, preferiblement de les rodones, que son més petites;
• 1 ceba;
• 1 porro; 
• 1 patata;
• 4 cullerades oli d'oliva ;
• 140 g d'ametlles (una tassa)
• fonoll salvatge: unes branquetes amb flors;
• pell de llimona;
• sal i pebre.

Preparació:

En una cassola sofregim la ceba i el porro tallats petits; quan canviïn de color afegim 500 g de mongetes, a les que haurem tret les puntes. Deixem a foc suau fins que sigui ben cuit, i afegim la patata tallada, i cobrim amb aigua en la que hem escaldat prèviament unes branques de fonoll.
Deixem coure una bona estona; rectifiquem de sal cap al final. Quan sigui tot ben cuit, ho passem per la batedora per aconseguir una crema homogènia. Si queda molt espessa, afegim una mica més d'aigua. Reservem.

D'altra banda, posem oli en una paella i hi afegim les ametlles, i unes pells de llimona; deixem enrossir; incorporem la resta de les mongetes (senceres, si son petites), i deixem coure uns minuts, fins que les mongetes siguin "al dente". Afegim sal i pebre, i acabem de remenar.

 

Presentació:
En un plat fondo, posem la crema de mongetes, i a damunt hi afegim les mongetes fregides amb les ametlles. Acabem de decorar amb unes branques i unes flors de fonoll, i unes gotes de l'oli de fregir les mongetes.

Postre d'aniversari especial

El dilluns, la cuinera de casa feia anys...i ho vam voler celebrar en "petit comitè". I de postres li vaig preparar, no un pastís, sinó una de les seves postres més aconseguides, els tocinets, seguint la seva pròpia recepta. Però amb un toc una mica especial: unes flors i herbes aromàtiques fresques del jardí. I va quedar prou bonic.

Ingredients:

• uns tocinets, fets segons la nostra recepta;
• 400 g de raïm negre; 
• 400 g de sucre;
• flors de begònia comestibles;
• pètals de rosa comestibles;
• fulles de menta: un bon grapat;
• fulles de sàlvia;
• un ou;
• moscatell, conyac, o un altre licor que us agradi;
• aigua,
• mitja llimona. 
• una poma;
• canyella.

Preparació:

En primer lloc farem els tocinets. Jo els vaig fer en uns vasets ceràmics quadrats, i uns altres de circulars, però els podeu fer amb els motlles que tingueu, que resisteixen el vapor d'aigua.

Una vegada cuits, els deixem refredar.

Mentre refreden preparem les salses. jo en vaig fer tres de diferents:

Salsa de raïm:
Posem al foc suau 1/2 de vas d'aigua, i sucre per a fer un xarop. Mentre comença a escalfar,  tallem els raïms per la meitat, els xafem una mica en un morter i els incorporem al xarop. De tant en tant remenem, per tal que el raïm vagi deixant el seu suc i el xarop es vagi tornant de color del vi. Quan el xarop sigui una mica consistent, retirem del foc i colem, per eliminar les restes del raïm. Si el xarop resultant no és encara prou espès, el deixem una mica més a foc lent.

Abans de retirar del foc, posem a l'interior uns daus de poma de petit tamany (1x1 centímetre), per a que agafin el color de la salsa. Retirem tot del foc, apartem els daus de poma i reservem els daus i la salsa per separat. Una vegada freda, la salsa no ha de quedar compacta, sinó una mica fluida.


Salsa de menta:
Posem moltes fulles de menta en el morter, les piquem, afegim unes gotes de llimona, i les posem en un altre pot amb xarop de sucre i aigua. Repetim el procés que hem fet amb la salsa de raïm. Si hi havia prou menta, el color serà tirant a verd, o una mica transparent amb to verdós. Reservem.

Salsa d'ou:
Barregem el rovell d'ou amb una cullerada de sucre i un rajolí de moscatell o de conyac. Remenem be, i posem durant un minut a bany maria, només per a que agafi una mica de consistència, vigilant que l'ou no cualli. Apartem i posem a la nevera.

Presentació:

Posem un tocinet al centre del plat, amb molta cura per a que no es trenqui. Posem les salses en biberons i decorem el plat amb gotetes de salsa, de manera que quedi tot ple de gotes de diferents colors.
Afegim els daus de poma al plat, i les flors de begònia, que quedin decoratives. Acabem amb pètals de rosa, fulles de sàlvia i de menta repartides al voltant del plat, i alguna sobre el tocinet.

I ja podeu servir-lo!

També es pot posar en un plat fondo una base de la salsa de raïm, i afegir petits daus de tocinet i de poma, com si fos una sopa. En aquest cas acabem la sopa amb unes quantes fulles i flors.

Figues al vi d'Oporto aromatitzat, amb fruits d'agost

Seguim amb la temporada de figues...i com que la figuera és tant gran que és impossible collir tanta fruita, en vaig seleccionant poc a poc per a fer diversos plats.
Aquest és una versió d'una recepta de Delicooks, que es fa confitant les figues en un vi d'Oporto aromatitzat amb canyella i altres espècies, i acompanyat d'altres fruites d'agost. N'he fet dues versions: una per a plat i una altra en vasets.

Ingredients (4 persones):

• 12 figues (3 per cap);
• 300 ml d'Oporto;
• 150 g de sucre;
• 1 taronja;
• uns quants grans de raïm negre;
• 1 branca de canyella;
• 1 beina de vainilla;
• 1 culleradeta de pebre negre, en gra;
• pell de llimona;
• 1 cullerada de mel;
• 100 g de mató.

Preparació:
Posem l'oporto en una cassola (hi han de caber les figues una al costat de l'altra); afegim el sucre, la mel, la canyella, la vainilla oberta i els gran de pebre. Traiem el suc de la taronja i li afegim; acabem amb una mica de pell de la taronja i de pell de llimona. Ho deixem confitar al foc suau, vigilant que no es cremi el sucre. Quan comenci a tenir una mica de consistència de xarop, afegim els grans de raïm i les figues senceres, i les deixem coure uns minuts (han que quedar senceres).

Presentació:
Posem un parell de cullerades del suc de confitar al fons del plat; col.loquem les figues damunt, i decorem amb 2 o 3 grans de raïm i un parell de mores madures. Es pot posar també la branca de canyella per a decorar.
Acompanyem el plat amb una mica de mató, per a qui en vulgui.


Per la presentació en vasets, posem un parell de cullerades de mató al fons, afegim suc del confitat, una figa, un parell de grans de raïm i una mora. acabem de decorar amb unes fulles aromàtiques. com que jo no en tenia, he posat fulles d'esbarzer (que no es poden menjar, evidentment).

Melmelada de figues

Com cada any en aquesta època, la figuera de casa s'omple de fruits, i ara comencen a estar madurs...
I com cada temporada, en tenim tants que en guardem una mica en forma de melmelades i confitures.
Aquesta recepta és de melmelada amb sucre morè, per variar, i aromatitzada amb canyella.

Ingredients:

• 1 kg de figues;
• 200 g de sucre morè;
• mitja llimona;
• una branca de canyella.

Elaboració:

Pelem les figues i les tallem a quarts; les posem en una cassola al foc, amb el sucre, la canyella i la mitja llimona, pelada i sense la part blanca per a que no amargui. Ho deixem coure uns 30 minuts, remenant de tant en tant per a que no s'enganxi, fins que ens sembli prou caramel.litaza. Si us agrada dolça, podeu posar més sucre.

Posar en pots de conserva i esterilitzar a bany maria,vigilant que el foc no toqui directament el fons dels pots, per a que no es trenquin. Deixar refredar.

Etiqueteu i guardeu per a l'hivern...si arriba.