Dels dies de sol i serena

"A sol i serena"

Variants i sinònims: a camp ras, a la intempèrie , al ras , a la serena.
Aquest és el tercer capítol de la recepta de les aulives trencades..al final de la recepta trobareu l'enllaç als capítols anteriors i a l'últim de la sèrie.

Aquesta frase feta descriu com s'han de guardar les olives (o aulives) durant els 8 o 10 dies següents després de trencar-les: a sol i serena, canviant l'aigua cada dia.
La veritat, però, és que tampoc no passa res si les deixes dins de casa, segons la mare..De totes formes, és una frase bonica, i així la recordarem. També es diu quan es fa ratafia...
I per acompanyar els 7 dies que falten, quan acabarem la recepta, podeu escoltar la música del grup Sol i serena. http://soliserena.blogspot.com.es/p/discografia.html


Si voleu llegir els capítols anteriors:
Preàmbul: "Olives o aulives trencades"
Primer capítol : "De com les aulives passen de l'auliver a la cuina"
Segon capítol : " De com trencar les aulives"

Si voleu llegir l'últim capítol:
Quart i últim capítol: "De com aromatitzar les olives"

De com trencar les aulives o olives

Aquest és el segon capítol de la recepta de les aulives trencades..al final de la recepta trobareu l'enllaç als capítols anteriors i següents..
Una vegada ja tenim les aulives a casa, cal preparar-les. Imprescindible disposar d'una pedra que sigui prou gran com per agafar-la còmodament, que sigui plana per un costat, però que no pesi massa, per a que no es faci massa cansat el procés, un pot de vidre i una superfície resistent, de fusta o un altre material dur. La resta dels ingredients comestibles, tret de les aulives, de moment no els utilitzarem, però cal tenir-los ja a casa per quan els necessitem, al cap de 8 o 10 dies.

Per tant, 

Materials:

• una pedra mitjana, plana d'un costat, per trencar les olives.
• una fusta de cuina o semblant
• un pot de vidre on càpiguen les olives
• paper de diari; no és imprescindible, però convenient.

Ingredients per començar:

• 1 kg d'olives/aulives grosses
• aigua 

Ingredients que cal tenir per més endavant:

• 50 g de sal
• 2 branques de fonoll
• 1 branca de timó
• 1 branca de sajolida
  Les herbes es poden comprar en una herboristeria. Allí ja et donen la quantitat adequada segons les olives que vulguis preparar.

Trencar les olives (o aulives) i preparació:

Primerament s'ha de tenir la fusta de cuina i la pedra per trencar les olives; posar un paper, que pot ser de diari, a sota de la fusta, ja que les olives esquitxen molt al trencar-les.
Tot seguit, posar les olives d'una en una sobre la fusta i trencar-les amb la pedra, donant-li uns cops fins que s'obrin d'un costat sense que surti el pinyol.

 

Quan totes les olives estan trencades, es posen en un pot de vidre i s'hi posa aigua fins a cobrir les olives. Aquesta aigua es canvia cada dia durant 9 o 10 dies. És important fer aquesta renovació diària de l'aigua, perquè sinó es poden fer malbé. Tradicionalment, aquest procés s'havia de fer durant "9 o 10 dies a sol i serena", és a dir, a fóra de casa, a la fresca, però ja fa temps que hem vist que no és imprescindible, i a dins de casa es fan igual de bé.

Si voleu llegir els capítols anteriors:
Preàmbul: "Olives o aulives trencades"
Primer capítol : "De com les aulives passen de l'auliver a la cuina"

Si voleu llegir els capítols següents:
Tercer capítol: " Dels dies a sol i serena"
Quart i últim capítol: "De com aromatitzar les olives"

De com les aulives passen de l'auliver a la cuina

Al nostre bancal de darrera de casa tenim dos aulivers (=dues oliveres..) que, malgrat la sequera i la poca aigua que han rebut, fan aulives. En ple mes d'octubre ja estan pràcticament totes madures, així que toca collir-les. Per a fer les olives o aulives trencades cal que siguin verdes, així que les de l'arbre no servien , i vam decidir deixar-les madurar del tot i fer-ne un altra conserva..

Però no podem renunciar a les aulives trencades, i al mercat de Lleida hi ha la solució: hi vam trobar unes magnífiques olives verdes, o aulives , terme ancestral comú d'abans del Pompeu Fabra que encara s'utilitza per les terres de Ponent, i les vam portar com aquell que diu ..de l'auliver a la cuina, i que la nostra cuinera va convertir el dilluns en un pot d'olives (o aulives ) trencades.. Clic per llegir més..

 Les aulives de casa i les del mercat..

Així i tot, no vaig poder estar-me de fer unes quantes fotos dels aulivers de casa i de l'aire de tardor que ja es respira..

Si voleu llegir el capítol anterior:
Preàmbul: "Olives o aulives trencades"

Si voleu llegir els capítols següents:
Segon capítol: " De com trencar les aulives"
Tercer capítol: " Dels dies de sol i serena"
Quart i últim capítol: "De com aromatitzar les olives"

Olives o aulives trencades

A mi sempre m'han agradat aquestes "aulives" trencades a cop de pedra i aromatitzades amb herbes, la recepta que fa anys es feia a totes les cases que tenien oliveres. A casa, com que la nostra cuinera no deixa passar cap tardor sense preparar-ne uns pocs quilos i repartir-ne potets per totes les cases de la família, encara som afortunats de poder menjar aulives naturals i sense conservants, i conservar en la memòria el seu sabor.

La recepta la farem en capítols, perquè és així com es preparen. Demà, el primer capítol: "De com les "aulives" passen de l'aulivé a la cuina"

Si voleu llegir els capítols següents:

Primer capítol : "De com les aulives passen de l'auliver a la cuina"
Segon capítol : " De com trencar les aulives"
Tercer capítol: " Dels dies de sol i serena"

Quart i últim capítol: "De com aromatitzar les olives"

Panellets

Ingredients

• 500 g d'ametlla molta (com a farina)
• 400 g de sucre
• 1 patata o moniato (uns 100 g)
• 3 rovells d'ou
• pinyons, ametlles, codonyat, xocolata en pols, cafè soluble...per fer les diferents classes de panellets.
• 1 ou per sucar-los.

Des de l'edat mitjana, per Tots Sants, els campaners tocaven a difunts tota la nit per tal que ningú no s’oblidés de resar pels difunts. Sembla que a la mitjanit els feligresos s’acostaven a l’església i compartien amb els campaners fruits secs (ametlles, pinyons, castanyes, segons la producció local) galetes, dolços i vi dolç. D’aquest fet se'n ha derivat la castanyada, festa en la qual es consumeixen aquests exquisits dolços, els panellets, i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.. (extret d'un article sobre l'origen dels panellets, de Dolors Llopart ).

Preparació dels panellets

El dia abans de fer els panellets es barreja l'ametlla i el sucre; es pasta bé per a que el sucre es vagi desfent.

En el moment de fer-los es fa bullir la patata o el moniato amb pela. Quan estiguin cuits, es pelen i es xafen amb una forquilla. 

Tot seguit es barreja amb la pasta de les ametlles i s'hi posen els rovells d'ou. Es pasta durant una bona estona fins que el sucre quasi s'hagi desfet; si queda massa dura, afegir-hi un ou o una mica més de patata o moniato; en acabar, ja tindreu la "pasta mare" preparada: el nostre massapà.

Si es volen fer diferents tipus de panellets cal separar la pasta en tantes parts com tipus es vulguin preparar, i afegir a cada part el producte elegit (cafè, xocolata...).

Per fer els panellets cal fer boletes amb la pasta. A continuació s'unten amb ou batut, i ja es poden coure posats en una safata a forn mitjà. No deixar-los coure massa, perquè s'endureixen.

Els panellets de pinyons es fan a base de pasta mare: es fan les boletes, se suquen amb l'ou batut i s'arrebossen de pinyons. Per fer-ho fàcilment cal posar els pinyons en un bol, tirar-hi els panellets d'un en un i remoure com rodolant. Es tornen a untar d'ou i ja es poden coure. Es couen poc, fins que comencin a agafar color daurat, però que quedin més aviat blancs, poc cuits, perquè si es rossegen massa es fan molt durs.

Per fer els panellets de codonyat: s'aplana la pasta fins a obtenir un rectangle allargat; es posa al mig una tira llarga de codonyat i s'embolica com un caneló; després es talla a trossos regulars, s'unten amb ou batut i es couen com els altres.

A mi personalment m'agraden els de pinyons..