Triangles de xocolata amb llima, nata i maduixes

 

Una variant aromatitzada del milfulles de xocolata, inspirat en una recepta que vam veure en el programa de cuines de TV3. Postre de festa, del que s'ha de menjar poca quantitat, perquè omple bastant...

Ingredients:

• 300 g de xocolata negra per desfer
• 200 g de maduixes o maduixots
• una llima
• 150 g de nata

Desfer la xocolata al bany maria o al microones, vigilant que no es cremi. Quan sigui totalment líquid, afegir la ratlladura de la llima, i mesclar bé. Guardar una mica de la ratlladura per la decoració.
A continuació, estendre la xocolata líquida sobre una làmina de plàstic, i cobrir amb una altra làmina; aplanar la xocolata amb un rodet de pastisseria, per tal d'aconseguir una làmina fina i de gruix uniforme. Posar al congelador una estona per tal que agafi consistència.

Mentre la xocolata es refreda, tallar les maduixes i la resta de la llima a làmines.

Uns minuts abans de servir, treure la xocolata del congelador i apartar la làmina superior; tallar en quadrats i després dividir cadascun d'ells en 2 triangles. Separar amb cura el plàstic inferior: si l'ambient és càlid, cal fer-ho ràpidament, abans que la xocolata comenci a desfer-se i no pugui separar-se sense trencar-lo. Si veieu que la xocolata està massa desfeta, torneu-la a posar uns minuts al congelador.

Presentació:

Posar un triangle de xocolata al fons del plat; afegir al centre una cullerada de nata, i damunt 3 o 4 rodanxes de maduixa, sense pressionar massa.
Cobrir amb una altre triangle de xocolata, girant-lo en relació al de la base. Repetir amb la nata, les maduixes, i cobrir am una última làmina de xocolata. Acabar amb una rodanxa de llima i una de maduixa, i una mica de la ratlladura de la llima.

18 anys...

Avui, un dels nois de casa fa 18 anys...Per molts anys, Marcel!

El pastís és de cóc ràpid amb cobertura de xocolata; més endavant ja posarem la recepta.

Mató medieval amb mel i aromatitzants

El resultat del mató de la recepta del dia anterior...Si voleu conèixer més coses d'aquesta menja, llegiu aquest article de Jaume Fàbrega: " Mató, Ricotta, recuit, requeson, requijâo, Brousse.."

El mató, tal com surt després del repòs d'una nit, i la mescla amb mel:

"...e met-lo en gresals o escudelles ho ab què't vuylles..."

"..e dóna-ho a menyar. E si no y volies metre sucre al piquar, mit-hi de bona mel."

Cuina medieval: qui parla com sa deu manyar mató, menyar d'àngels..

Al primer receptari català medieval, el llibre de Sent Soví, ja trobem una recepta del popular "mató", un dels postres més coneguts de la cuina catalana...

Il.lustració del Tacuinum Sanitatis , on es veu l'elaboració del formatge

Pels no coneixedors, incloc la informació procedent de Viquipèdia: el mató o brossat és un tipus de formatge fresc amb poc greix, fabricat artesanalment fent bullir la llet i coagulant-la amb un element vegetal, (card o herba-col), suc de llimona o quall animal. S'obtenia antigament de la llet de cabra o d'ovella, i ara es fa principalment amb llet de vaca. El producte resultant coagulat es filtra amb un drap o en recipients de vímet o canya i s'obté una massa pastosa, lleugerament dolça per efecte de la concentració de la lactosa de la llet.

El mató es descriu al capítol CLVIII, amb el títol " Qui parla con sa deu manyar mató cens bolir, o fformatges", i s'aromatitzava amb flor de taronger, que li donava un sabor especial, i que en la mateixa recepta el defineix com "menyar d'àngels"..

Vull recuperar aquest plat seguint la tradició medieval, però com que no tinc ni essència de flors de rosa ni de taronger, en faré una variant amb un altre cítric, en aquest cas la llima. A veure què en surt.

I heus ací qui parla....

"Qui parla con sa deu manyar mató cens bolir, o fformatges"

"Si vols menyar lo mató, prin lo mató e met-lo en lo morter, e pique'l bé ab de bon sucre blanc. E quant serà piquat, axeteu ab aygua-rós ho naffa (1), e met-lo en gresals o escudelles ho ab què't vuylles; e dóna-ho a menyar. E si no y volies metre sucre al piquar, mit-hi de bona mel. E axí matex sse ffa del fformatge ffresc, he diu-hi millor, e anomene's menyar d'àngels".

(1) Aygua-rós : aigua de roses, obtinguda de la destil.lació dels pètals.

Naffa: anomenada també aygua-naf: aigua aromàtica destil·lada obtinguda a partir de flors de taronger   fresques i d'altres cítrics. Totes dues aigües són encar molt usades als països àrabs.

Com podeu veure, no hi consta com s'elabora el mató, segurament perquè tothom en sabia fer, sinó una variant per a menjar ("manyar" o "menyar", en l'original).

Ingredients:

• 1 l. de llet de vaca
• una llimona
• dues llimes;
• mel o sucre;
• un drap per filtrar

Elaboració: 

Posar al foc la llet, i abans que arribi a bullir, treure-la i afegir el suc de la llimona, per a que coaguli. Colar amb un colador durant una estona, i després posar-lo en el drap per tal que acabi de colar la resta del líquid de la llet. Deixar a la nevera una nit.

I demà ja acabarem la recepta.....

 

Fussili amb carbassó i tonyina

Aquest plat es ideal per un dia en que no es disposa de gaire temps per a cuinar, i inclou pasta, vegetals i les proteïnes del peix..

Ingredients:

• Pasta tipus fussili;
• un carbassó;
• 150 g de tonyina fresca o en llauna, o salmó;
• farina per a arrebossar, sal, oli;
• formatge parmesà.

Coure la pasta en una cassola amb aigua,  salant al gust, i fins que sigui al dente.
Mentre la pasta cou, tallar el carbassó a rodanxes, salar i enfarinar-lo; a continuació, fregir-lo en una mica d'oli d'oliva; quan sigui cuit, posar-lo en un plat sobre un paper absorbent, per tal que absorbeixi l'excés d'oli; reservar-lo en un lloc calent.

Si es disposa de tonyina fresca o salmó, cal coure-ho al forn o al microones fins al punt de cocció desitjat; si es vol fer amb tonyina de llauna, no cal cap cocció, només cal que sigui tèbia.

Presentació:

Poseu, en un plat escalfat prèviament, la pasta, els talls de carbassó i la tonyina trencada a trossos, sense barrejar massa, i de forma que el carbassó i la tonyina quedin a sobre. Portar a taula calent, afegint una mica de parmesà ratllat, i menjar de seguida, per a que no es refredi.