Nit de Sant Joan

Benvinguts, passeu passeu...

Coca de Sant Joan

Ingredients per la pasta ( per a 4 persones, aproximadament )

• 1 got de llet;
• una cullera petita de matafaluga, vainilla, essència de llimona, coriandre i una branca de canyella;
• 300 g de farina;
• 2 o 3 ous;
• 50 g de mantega;
• 150 g de sucre;
• 50 g de llevat premsat (es troba als supermercats);
• un pols de sal;
• mitja copa d'anís i moscatell (meitat i meitat).

Guarniment:

• pinyons;
• fruita confitada;
• crema pastissera (opcional).

Preparació

En primer lloc, es fa bullir la llet amb la matafaluga, vainilla i la resta d'herbes. Es cola i deixa refredar.

A continuació, es fa un volcà amb uns 200 g de farina i s'hi posen la resta d'ingredients de la pasta. Es treballa tot amb les mans fins que quedi ben incorporat, afegint la farina que calgui fins que la pasta no s'enganxi a les mans.

Amb aquesta pasta es fan una o dues boles, se suquen amb oli per sobre per a que no es faci crosta i es deixen reposar 2 hores en un lloc temperat.

S'unten les safates amb oli i farina i s'hi estén la pasta, deixant-la uns minuts per a que reposi. Després, untar-la d'ou batut amb un pinzell.

Amb el mànec d'un ganivet, fer solcs sobre la pasta, en forma de ratlles, per tal de posar-hi la crema amb una mànega pastissera.

Finalment posar la fruita confitada, els pinyons, el sucre en pols i un rajolí d'anís sobre la coca, i coure al forn prèviament escalfat, durant uns 30 minuts.

Fotografia de fruites, primer dia d'estiu

 

El reg per aspersió del jardí, una escala de pedra i unes fruites...ja ha arribat l'estiu.

Cuina medieval: "per confegir sireres genovines"

Els confits , els dolços, eren tant apreciats en l'època medieval com en els nostres dies; els camarlencs dels reis s'encarregaven , per exemple, d'assegurar que a la cambra reial no faltessin mai. Els confits també  s'utilitzaven com a presents, a més de formar part de les taules. I com a mostra d'aquest interès, ens trobem multitud de receptes en tractats medievals.

El més antic tractat medieval europeu sobre dolços és potser el Libre de totes les maneres de confits, escrit en català al segle XV ;  forma l'onzè volum d'una obra que es guarda a la Biblioteca universitària de Barcelona; aquest Libre inclou un conjunt de fórmules, algunes senzilles, altres realment elaborades, per a confegir confits, bàsicament amb fruites i mel, i que introdueix també el sucre com a novetat en la cuina medieval europea. 

A les primeres línies del Libre es mostra la intenció de l'autor:

"Asi comensa lo quart libre de totes maneres de confits qui s puguen fe; de mel e de sucre, la qual es una de les gentilesses e nobleses que om deu saber e fe; entendre a totes natures de gents,  so es homens hi dones de qualsevuila estament que sia."

Aprofitant que a casa tenim moltes cireres, he volgut recuperar una de les receptes del Libre de totes les maneres de confits, el Capítol XVJ.e, Per confegir sireres genovines. És una fórmula que inclou només cireres, mel i aigua, bastant senzilla i molt entenedora. Em recorda a la recepta de la ratafia de cireres, encara que no conté cap component amb alcohol. Qui sap si és la fórmula original ...

I aquí teniu la recepta.

"Per confegir sireres genovines.

Pendreu les sireres genovines ni massa verdes ni masa medures

e matreu les en un pot ho olla de terra. E aureu mel tanta con

ne aureu manester, e en tota la mel que aureu manester metreu

mige escudela d aygua e dar li eu .ij. o .iij. buyll[s]. E com aso sia

fet tebeu lensar lo li ets desus e lexar ho as estar tot un mes. E a

cap del mes dar li as un buyl tot pleguat, so es, les sireres e lo

axerop. E a mester en .j. llr. de sireres .j. llr. de mel."

I com diu la recepta, cal deixar-ho estar tot un mes. I d'aquí a un mes veurem que en surt...

Després d'un mes, el resultat el volia publicar a La recepta del 15, però no ha estat el que esperava, suposo que per algun error en les quantitats de mel de la recepta, o sigui que deixo només el començament. En els propers dies faré un altre intent...

 

Còctel de vodka i polos de fruites

Amb els polos de la recepta anterior i una mica de vodka he preparat aquest còctel, per a la recepta del 15 de Els Fogons de La Bordeta, i també perquè últimament estic provant de fer elaboracions de fruites amb diversos ingredients...

 

Ingredients:

• Vodka;
• polos de fruites, de la recepta anterior;
• una copa alta.

Elaboració:


Treure els polos de fruites del congelador i deixar descongelar una mica. Posar vodka al fons de la copa, i afegir un dels polos d'albercoc , de manera que el suc de fruita es vagi barrejant amb el vodka.

 

Repetir l'operació amb un altre polo, en aquest cas de síndria, i deixar barrejar sense remoure. Es formen vàries capes de colors, amb un degradat.

 

 Per servir, posar un polo en forma de bola, a sobre.

Beure amb cura: té un alt grau alcohòlic.
A partir d'aquest còctel vull provar de fer una altra elaboració...

Polos de fruites

Amb l'excedent de fruita de la collita de casa he preparat uns polos de fruites pels dies de calor, com avui...

Ingredients:

• Fruites: albercocs, cireres, síndria,...;
• 1 llimona;
• 100 g de sucre;
• mig vas d'aigua;
• pals de polo;
• uns vasets o motlles de polo.

Elaboració:

Al foc, desfer el sucre amb l'aigua  fins a obtenir un xarop lleuger. Deixar refredar.
Mentre refreda, tallar la fruita a trossets, afegir una mica de suc de llimona i triturar amb una batedora o liquadora; a continuació, passar-ho per un colador xinès i afegir el xarop.

Posar el suc en els motlles, i deixar una estona al congelador, fins que comenci a gelar. Abans que estigui molt gelat, posar els pals als polos, i deixar que acabin de congelar. Es poden guardar per un dia calorós o utilitzar per a fer altres preparacions, com batuts freds o còctels.

 

Tapa d'espàrrec i carbassó

Ingredients (per a 8 tapes):

• 8 espàrrecs verds, frescos;
• 2 carbassons;
• 100 g de formatge camembert;
• vinagre de xerès, oli i sal;
• escuradents decoratius.

Preparació:

Pelar els carbassons i fer-ne làmines longitudinals fines, que es puguin cargolar. Apart, tallar la part més dura dels espàrrecs i deixar l'extrem superior.
Posar una làmina de carbassó sobre la superfície del tauler; col.locar a la part central un dels espàrrecs i una petita quantitat de formatge; afegir un raig d'oli i cargolar el carbassó per a obtenir com un caneló que envolti l'espàrrec i el formatge. Subjectar amb un escuradents;
Cal repetir la operació fins a tenir totes les tapes acabades; posar al forn, afegir un rajolí d'oli, i deixar coure fins que el carbassó estigui cuit.
Acabar la presentació posant cada tapa sobre un platet i regar amb una vinagreta de vinagre de xerès i oli , i una mica de sal.

Servir de seguida, mentre sigui calent.

Pastís d'albercocs i llimona

Seguim tenint molts albercocs...avui he fet amb ells un pastís, una variant d'una recepta del llibre " La gran enciclopedia de la fruta", de Kate Whiteman y Maggie Mayhew, de la editorial Hymsa; llibre preciós, molt complert i amb magnífiques imatges.

 

Ingredients:

• 8 albercocs;
• 1 llimona
• un grapat de panses; 
• 7 o 8 cireres
• 150 g de farina;
• 150 g de mantega;
• 150 g de sucre;
• 100 g d'ametlles torrades
• vainilla;
• una culleradeta de llevat en pols.

Preparació:
Barrejar la farina, la mantega, el sucre, una mica de vainilla ( jo he posat unes quantes llavors d'una branca) i el llevat, mesclant bé fins a obtenir una crema; afegir els albercocs  i la llimona pelats i tallats a trossos, i unes quantes panses, al gust.
Escalfar el forn a 160 º C.
Preparar uns motlles d'anar al forn: untar-los amb una mica de mantega al fons i forrar-los lateralment amb paper de forn. Es pot fer amb un motlle gran, o amb varis de petits.
Posar la crema dins els motlles, deixant espai per a que pugi la massa en coure. Tirar sobre la superfície les ametlles tallades en forma d'estelles, vigilant que no s'enfonsin; acabar amb una mica de sucre espolvorejat, i coure al forn uns 60-90 minuts,  fins que inserint un punxó o forquilla dins la massa i traient-la, aquesta surti seca. Si es vol, es pot afegir les cireres abans que comenci a cuallar la massa, i tindrem un pastís una mica diferent.

Deixar refredar. Es pot servir amb una mica de crema, si es vol.

Napolitana amb nispros i albercocs

Hi ha molta fruita...i entre les de juny, trobareu les nespres del Japó, als que nosaltres en diem nispros.

A mi m'encanten, i a casa en mengem mentre n'hi ha. Aquest postre és una variant acolorida per als nens.

Ingredients:

• 8 pastes napolitanes;
• 2 albercocs;
• 2 nespres;
• 8 daus de mantega;
• melmelada de llimona, feta a casa;
• canyella en pols;
• sucre a discreció;
• cireres per decorar, opcional.

Elaboració:

Poseu les napolitanes en una safata per a forn; damunt afegiu el dau de mantega i la meitat d'un albercoc o d'un nespre. Tireu una culleradeta de sucre, i regueu amb una mica de melmelada de llimona, que ha de ser més aviat transparent.

Coure al forn fins que la fruita estigui prou cuita. Abans de servir, poseu un polsim de canyella.
Es pot acabar amb una cirera.

I si voleu saber més sobre els nispros, mireu al final de la recepta. 

 

O lai lai, la masovera, la masovera.

O lai lai, la masovera se'n va al mercat:

El mercat és el dimecres,

el dimecres en compra nespres...

Dibuix del 1870 mostrant una panícula amb detalla de les flors i el fruit del nispro del Jaṕo.

Originari de la Xina i tradicionalment conreat al Japó, el nostre nispro s'anomena tècnicament nesprer japonès (Eriobotrya japonica). Els molts noms que rep coincideixen amb els que utilitzem per a l'espècie indoeuropea Mespilus germanica: nespra, nespre, nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla o nispro. 

A les terres de Ponent, el terme nespre és refereix al Mespilus germanica, que es pot trobar en algunes cases de pagès, i que és bastant diferent, de color marronós, mentre que utilitzem nispro per aquest fruit de la recepta.

L'arbre és de fulles persistents, ornamental, i floreix d'octubre a febrer en panícules de flors blanques oloroses. Els fruits, primer verds, es tornen de tonalitats groga o taronja en madurar a la primavera.

Els fruits es cullen ja madurs. Són fruites molt fràgils que suporten malament la refrigeració i el transport, cosa que en limita la difusió a països freds.

El nispro és una fruita amb alt contingut d'aigua i poc calòrica: cada 100 grams conté 45 kilocalories. També conté fibra (10%), pectina i glúcids (8,5%), pocs greixos (0,2%), i proteïnes (0,5%). És rica en potassi i pobra en sodi, cosa que la fa desitjable per a persones amb problemes cardiovasculars. També conté calci, fòsfor, magnesi i ferro. Té vitamines B2 i C. És diürètica, antidiarreica i protegeix les mucoses intestinals.

Text parcialment extret de Viquipèdia .

Als Països Catalans es troben arbres disseminats sobretot en zones litorals. A casa en tenim un, de nisprer, però la major part dels anys els fruits no sobreviuen, pel fred..