Entrada destacada

El temps de les cireres

En els propers dies trobareu en aquest blog unes quantes receptes amb cireres: en tenim tantes que no sabem com menjar-les! L'estimaré s...

dimarts, 19 de juny del 2012

Cuina medieval: "per confegir sireres genovines"


Els confits , els dolços, eren tant apreciats en l'època medieval com en els nostres dies; els camarlencs dels reis s'encarregaven , per exemple, d'assegurar que a la cambra reial no faltessin mai. Els confits també  s'utilitzaven com a presents, a més de formar part de les taules. I com a mostra d'aquest interès, ens trobem multitud de receptes en tractats medievals.



El més antic tractat medieval europeu sobre dolços és potser el Libre de totes les maneres de confits, escrit en català al segle XV ;  forma l'onzè volum d'una obra que es guarda a la Biblioteca universitària de Barcelona; aquest Libre inclou un conjunt de fórmules, algunes senzilles, altres realment elaborades, per a confegir confits, bàsicament amb fruites i mel, i que introdueix també el sucre com a novetat en la cuina medieval europea. 

A les primeres línies del Libre es mostra la intenció de l'autor:
"Asi comensa lo quart libre de totes maneres de confits qui s puguen fe; de mel e de sucre, la qual es una de les gentilesses e nobleses que om deu saber e fe; entendre a totes natures de gents,  so es homens hi dones de qualsevuila estament que sia."


Aprofitant que a casa tenim moltes cireres, he volgut recuperar una de les receptes del Libre de totes les maneres de confits, el Capítol XVJ.e, Per confegir sireres genovines. És una fórmula que inclou només cireres, mel i aigua, bastant senzilla i molt entenedora. Em recorda a la recepta de la ratafia de cireres, encara que no conté cap component amb alcohol. Qui sap si és la fórmula original ...


I aquí teniu la recepta.
"Per confegir sireres genovines.
Pendreu les sireres genovines ni massa verdes ni masa medures
e matreu les en un pot ho olla de terra. E aureu mel tanta con
ne aureu manester, e en tota la mel que aureu manester metreu
mige escudela d aygua e dar li eu .ij. o .iij. buyll[s]. E com aso sia
fet tebeu lensar lo li ets desus e lexar ho as estar tot un mes. E a
cap del mes dar li as un buyl tot pleguat, so es, les sireres e lo
axerop. E a mester en .j. llr. de sireres .j. llr. de mel."


I com diu la recepta, cal deixar-ho estar tot un mes. I d'aquí a un mes veurem que en surt...


Després d'un mes, el resultat el volia publicar a La recepta del 15, però no ha estat el que esperava, suposo que per algun error en les quantitats de mel de la recepta, o sigui que deixo només el començament. En els propers dies faré un altre intent...
 


1 comentari:

  1. Apa, quina entrada més interessant!! No coneixia de l'existència d'aquest llibre, però com a historiadora de l'art ja et pots imaginar que aquestes hostòries les trobo fascinants ;) A veure que en surt, voldrem veure el resultat!
    Moltes gràcies per participar amb aquestes i les altres receptes!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina