Semiesfera de crema catalana i poma..a l'estil de l'Ettore de Bavette

Aquest cap de setmana ha estat la Festa Major del poble, i com cada any hem tingut convidats de la família a dinar...

Volia fer algunes postres especials, i vaig trobar una recepta d'un dels meus blogs preferits, de Bavette-Gastronomia: es tracta de la crema catalana amb poma i glacejat de caramel, que em va semblar perfecta per la ocasió.

Vaig seguir curosament les seves instruccions, que complementa amb un vídeo que mostra com fer la cobertura de caramel ..i..voilà! em van sortir unes semiesferes quasi perfectes, no tant com les seves, però prou boniques com per a presentar-les a la taula.

 

La decoració final la vaig fer a la meva manera, amb unes neules grosses trossejades i banyades amb una mica de xocolata, i una grosella a cada plat.

I encara me'n van quedar unes quantes, de semiesferes, que tinc congelades per una altra ocasió.

Gràcies, Ettore!

 

Pastís Tatin de poma

En els mesos d'hivern, la fruita que consumim més a casa és la poma: som al bell mig del Segrià, on el cultiu d'aquesta fruita dolça ha estat dominant en els últims anys, i a més, el meu germà en cultiva en un entorn ecològic...Cada setmana ens en porta de Cistells al Punt BIO, la seva empresa de cultiu de proximitat.

Per això anem provant receptes, en aquest cas una clàssica tarta tatin de poma, que vaig fer ahir i que ha resultat prou bona, encara que potser no és perfecta..

Ingredients:

• 1 Kg de poma golden;
• 200 g de sucre;
• 70 g de mantega;

Per a la massa:

• 125 g de farina de rebosteria;
• 80 g de mantega;
• 25 ml de llet;
• una cullerada de sucre;
• 1 rovell d'ou;
• un polsim de sal.

Es posa la farina sobre el taulell de la cuina, i es fa un solc al centre; hi posem al mig la mantega, tallada a daus, i es mescla poc a poc amb les mans. Treballem fins que tinguem una massa amb textura arenosa. Ho passem a un bol, i afegim un rovell d'ou, la llet, el sucre i el polsim de sal. Continuem pastant fins a obtenir una massa uniforme. La tapem amb paper de film i la guardem una estona a la nevera.

Ara preparem el farcit de poma: pelem i traiem de cor de les pomes, les tallem a quarts.

En una paella o cassola posem la mantega i el sucre, i ho coem fins a obtenir un caramel; quan sigui ben daurat, hi afegim les pomes i ho deixem coure tot plegat durant uns 20-25 minuts, fins que la poma sigui ben caramel·litzada. Apartem del foc i deixem refredar.

Encenem el forn i el posem a 180º C.

Ara preparem el pastís: posem les pomes en un motlle que pugui anar al forn, ben compactades una al costat de l'altra. 

Estenem la massa que teníem a la nevera amb un corró, treballant-la uns moments abans per a que perdi la rigidesa del fred. Hem d'aconseguir una làmina ben fina de pasta que sigui una mica més gran que el motlle.

Cobrim les pomes amb la massa, replegant una mica les vores cap a l'interior del motlle. 

Coem al forn uns 30 minuts, fins que la massa sigui daurada. Deixem refredar.

Quan la tatin sigui freda, li donem la volta, per tal que la massa quedi a sota i la poma a damunt. I ja ens la podem menjar!

Alternativa a la massa: es pot substituir per una pasta brisa comprada en una botiga....

Per cert, ara feia dies que no publicava res perquè he estat bastant ocupada en la feina..ben retrobats!

 

Bon Nadal..

Taula de Nadal amb flors naturals..

amb aperitiu de carpaccio de gambes i bacallà..

...i uns xips de verduretes..
La resta del dinar no he tingut temps de fotografiar-lo...Bon Nadal!

Llonganissa amb camagrocs

Ara que ja ha arribat la tardor, ens ve de gust uns bolets, i els hem fet en forma d'aquest plat tant senzill, que és una delícia: té el mateix color de la tardor i l'aroma de la fruita, com els nostres bancals de presseguers.

Ingredients:

• Una llonganissa fresca (aquella que anomenen butifarra a les terres orientals);
• dos sarpats de camagrocs ( sarpat: allò que en diuen grapat a les terres orientals);
• oli d'oliva;
• sal i pebre;
• herbes aromàtiques, si es vol: timó (o farigola, a les T.O.), i llorer.

El camagroc, Cantharellus lutescens, és un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és un bon comestible. La seva carn és més aviat prima i flexible amb un olor molt suau, agradable i afruitat a pruna, perfecta per acompanyar carns.

Preparació:

Tallem la llonganissa a trossets i la coem en una paella amb una mica d'oli. Quan sigui a meitat de cocció, afegim els camagrocs nets sencers i les herbes. Els bolets reduiran molt de volum, però és normal...

Abans d'acabar, salpebrem. Si la llonganissa ja tenia pebre, no cal tornar a afegir-ne.

Servir de seguida, ben calent.

Panellets, castanyes...i un poema

Després d'un parell de mesos de descans, en que no he publicat res, tornem a la feina....amb uns panellets de tots sants, versió 2015
Només publico les imatges, perquè la recepta ja la podeu trobar en la nostra primera entrada del panellets. Acompanyo l'entrada amb un antic poema de Pere March (1336-1413)
Fins aviat!

Pere March, poeta valencià medieval. Es va establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni el 1395 amb Elionor Ripoll néta del senyor del Genovés va néixer Ausiàs March, una de les màximes referències de la poesia en català de tots els temps.

El poema és Al punt c’om naix comensa de morir.

Al punt que hom naix comença de morir,

e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,

que un pauc moment no cessa de fer via,

ne per menjar ne jàser ne dormir;

tro per edat mor e descreix a massa

tant que aisí vai al terme ordenat,

ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,

mas pus avant del terme null hom passa. 

Trop és cert fait que no podem gandir

a la greu mort, e que no hi val metgia,

força ne geny, rictat ne senyoria,

e trop incert lo jorn que deu venir,

com, quant, ne on, que tot arnés traspassa;

e no hi té prou castell, mur ne fossat,

e tan lleu pren lo nici co'l senat,

car tots som uns e forjats d'una massa. 

 

Bé sabem tots que hic havem a eixir

o tard o breu, e que no hi val mestria;

breu és, tot cert, qui pensar ho sabria,

mas lo foll hom no se'n dóna cossir,

que, remirant sa carn bella e grassa,

e el front polit e lo cos ben tallat,

ha tot lo cor e lo sen aplicat

als faits del món, que per null temps no es lassa.