Cassola de setmana santa

Aquesta cassola de peix es feia a casa de la meva família el dijous sant, en temps de quaresma, quan segons la tradició religiosa no es podia menjar carn; la recepta prové de les àvies, i realment surt molt bona.

Ingredients (4 persones)

• 8 talls de lluç;
• 4 carxofes;
• 200 g de prunes seques;
• 4 ous durs;
• 100 g de panses;
• una ceba mitjana;
• 2 tomates madures;
• 2 branques de julivert;
• 2 nous;
• 50 g de pinyons;
• una tòfona petita (optatiu);
• 1 got gran d'aigua;
• una cullerada petita de farina;
• farina per enfarinar el lluç;
• oli, sal.

Preparació

Salar, enfarinar i fregir el lluç en una paella amb oli abundant i reservar.

Treure les fulles dures de les carxofes, tallar la part de dalt i partir-les en 4 parts. Salar, enfarinar i fregir amb l'oli que ha quedat de coure el lluç. Reservar.

Tot seguit es posa al foc una cassola, que pot ser de terrissa, amb l'oli que ha quedat de fregir els productes anteriors i posar-hi la ceba tallada menuda. Coure a foc lent fins que la ceba quedi transparent. Llavors afegir les tomates pelades i ratllades i coure uns 5 minuts. 

Mentrestant farem la picada: posar les nous, els pinyons, el julivert i la tòfona en el morter i picar-ho finament. 

 

Posar l'aigua a la picada i afegir-la a la cassola. Salar. Deixar coure uns dos minuts i posar-hi les prunes, les panses i les carxofes que s'havien reservat. Als 5 minuts, posar el lluç i els ous durs partits per la meitat.

 

Deixar coure una mica i servir ben calent.

També es pot fer amb bacallà, enlloc de amb lluç.

Fotografia d'aliments: aromaritzant els panadons

Com cada any en aquestes dates, ja hem fet una bona quantitat de panadons.. he aprofitat per fotografiar les herbes i licors que utilitzem per aromatitzar la pasta base dels panadons, que li dóna el gust especial: els grans de matafaluga, l'anís estrellat, la canyella, el licor Bonet, conegut com "estomacal", l'anís..i les panses que formen part del farcit dels panadons.

Alguna de les imatges la trobareu a la recepta dels panadons, i les altres, a la pàgina de "fotografia d'aliments".

Dies de primavera...

Avui vull publicar una entrada que no és de cuina: aquest matí he sortit a fer fotos al bancal i no he pogut resistir-me a l'abundància de flors, senzilles, petites, amb uns colors fantàstics; tot és qüestió d'atansar-se un mica...i veure el nostre petit però gran món.
Benvinguts a la primavera.

 

 

 

 

 

Preparant els panadons...

 

Ahir vam tornar de viatge, i avui hem començat a preparar els panadons...demà en farem uns quants, com cada any: de poma, de carabassa i d'espinacs. 

Podeu veure les receptes i més informació en l'entrada de l'any passat.

Bunyols de crema de mascarpone

La setmana passada vaig comprar formatge mascarpone per a provar algun nou plat...volia fer alguna crema amb maduixes...però al final vaig decidir utilitzar-la per a farcir uns bunyols, que no havia fet mai.

La recepta és una variant dels típics bunyols de vent amb crema.
Ingredients:

Per a la massa dels bunyols:

• 100 ml de llet;
• 100 ml d'aigua;
• 80 g de mantega;
• 180 g de farina;
• 4 ous;
• pell de llima;
• vainilla i canyella;
• oli de gira-sol per a fregir;

Per al farcit:

• formatge mascarpone;
• mel al gust;
• vainilla;

Per a acabar:

• sucre en pols per a decorar;
• i maduixes per acompanyar, si agraden.

Preparació:

Posar a bullir l'aigua, la llet, la mantega, la pell de llima, mitja banca de canyella i una mica de vainilla, remenant una mica. Quan arribi tot just al punt d'ebullició, colem per a eliminar la canyella i les restes de vainilla, i tornem a posar al foc, un parell de minuts. Abaixem el foc i afegim la farina tamisada, tota de cop, i remenem per a obtenir una massa espessa, que se separa de les parets del recipient. Retirar i deixar refredar.

Quan sigui una mica freda, afegim un ou, i l'incorporem a la massa remenant; repetir amb la resta d'ous, fins a obtenir una massa fina.

Per a fregir els bunyols, posar oli abundant en un pot i portar al foc. Mentre s'escalfa, posar la massa dels bunyols en una mànega pastissera amb un broc gran; quan l'oli sigui prou calent, tirar-hi una petita quantitat de massa, fent que surti 1 cm per la mànega i tallant-la amb unes tisores per a que caigui; cal que l'oli cobreixi amb escreix la massa; quan comença a coure, la massa arrodoneix, guanya volum i comença a flotar. Quan els bunyols estan daurats, es retiren i es deixen sobre un paper absorbent per a eliminar l'excés d'oli.

Per a farcir els bunyols:

Barrejar el mascarpone amb la mel i un pols de vainilla, posar-ho en una mànega pastissera i introduir-la als bunyols fent prèviament un forat amb un ganivet.

Posar en un plat de presentació, i cobrir amb sucre en pols. 

Completar, si es vol, amb algunes maduixes tallades a quarts.

Triangles de xocolata amb llima, nata i maduixes

 

Una variant aromatitzada del milfulles de xocolata, inspirat en una recepta que vam veure en el programa de cuines de TV3. Postre de festa, del que s'ha de menjar poca quantitat, perquè omple bastant...

Ingredients:

• 300 g de xocolata negra per desfer
• 200 g de maduixes o maduixots
• una llima
• 150 g de nata

Desfer la xocolata al bany maria o al microones, vigilant que no es cremi. Quan sigui totalment líquid, afegir la ratlladura de la llima, i mesclar bé. Guardar una mica de la ratlladura per la decoració.
A continuació, estendre la xocolata líquida sobre una làmina de plàstic, i cobrir amb una altra làmina; aplanar la xocolata amb un rodet de pastisseria, per tal d'aconseguir una làmina fina i de gruix uniforme. Posar al congelador una estona per tal que agafi consistència.

Mentre la xocolata es refreda, tallar les maduixes i la resta de la llima a làmines.

Uns minuts abans de servir, treure la xocolata del congelador i apartar la làmina superior; tallar en quadrats i després dividir cadascun d'ells en 2 triangles. Separar amb cura el plàstic inferior: si l'ambient és càlid, cal fer-ho ràpidament, abans que la xocolata comenci a desfer-se i no pugui separar-se sense trencar-lo. Si veieu que la xocolata està massa desfeta, torneu-la a posar uns minuts al congelador.

Presentació:

Posar un triangle de xocolata al fons del plat; afegir al centre una cullerada de nata, i damunt 3 o 4 rodanxes de maduixa, sense pressionar massa.
Cobrir amb una altre triangle de xocolata, girant-lo en relació al de la base. Repetir amb la nata, les maduixes, i cobrir am una última làmina de xocolata. Acabar amb una rodanxa de llima i una de maduixa, i una mica de la ratlladura de la llima.

18 anys...

Avui, un dels nois de casa fa 18 anys...Per molts anys, Marcel!

El pastís és de cóc ràpid amb cobertura de xocolata; més endavant ja posarem la recepta.

Mató medieval amb mel i aromatitzants

El resultat del mató de la recepta del dia anterior...Si voleu conèixer més coses d'aquesta menja, llegiu aquest article de Jaume Fàbrega: " Mató, Ricotta, recuit, requeson, requijâo, Brousse.."

El mató, tal com surt després del repòs d'una nit, i la mescla amb mel:

"...e met-lo en gresals o escudelles ho ab què't vuylles..."

"..e dóna-ho a menyar. E si no y volies metre sucre al piquar, mit-hi de bona mel."

Cuina medieval: qui parla com sa deu manyar mató, menyar d'àngels..

Al primer receptari català medieval, el llibre de Sent Soví, ja trobem una recepta del popular "mató", un dels postres més coneguts de la cuina catalana...

Il.lustració del Tacuinum Sanitatis , on es veu l'elaboració del formatge

Pels no coneixedors, incloc la informació procedent de Viquipèdia: el mató o brossat és un tipus de formatge fresc amb poc greix, fabricat artesanalment fent bullir la llet i coagulant-la amb un element vegetal, (card o herba-col), suc de llimona o quall animal. S'obtenia antigament de la llet de cabra o d'ovella, i ara es fa principalment amb llet de vaca. El producte resultant coagulat es filtra amb un drap o en recipients de vímet o canya i s'obté una massa pastosa, lleugerament dolça per efecte de la concentració de la lactosa de la llet.

El mató es descriu al capítol CLVIII, amb el títol " Qui parla con sa deu manyar mató cens bolir, o fformatges", i s'aromatitzava amb flor de taronger, que li donava un sabor especial, i que en la mateixa recepta el defineix com "menyar d'àngels"..

Vull recuperar aquest plat seguint la tradició medieval, però com que no tinc ni essència de flors de rosa ni de taronger, en faré una variant amb un altre cítric, en aquest cas la llima. A veure què en surt.

I heus ací qui parla....

"Qui parla con sa deu manyar mató cens bolir, o fformatges"

"Si vols menyar lo mató, prin lo mató e met-lo en lo morter, e pique'l bé ab de bon sucre blanc. E quant serà piquat, axeteu ab aygua-rós ho naffa (1), e met-lo en gresals o escudelles ho ab què't vuylles; e dóna-ho a menyar. E si no y volies metre sucre al piquar, mit-hi de bona mel. E axí matex sse ffa del fformatge ffresc, he diu-hi millor, e anomene's menyar d'àngels".

(1) Aygua-rós : aigua de roses, obtinguda de la destil.lació dels pètals.

Naffa: anomenada també aygua-naf: aigua aromàtica destil·lada obtinguda a partir de flors de taronger   fresques i d'altres cítrics. Totes dues aigües són encar molt usades als països àrabs.

Com podeu veure, no hi consta com s'elabora el mató, segurament perquè tothom en sabia fer, sinó una variant per a menjar ("manyar" o "menyar", en l'original).

Ingredients:

• 1 l. de llet de vaca
• una llimona
• dues llimes;
• mel o sucre;
• un drap per filtrar

Elaboració: 

Posar al foc la llet, i abans que arribi a bullir, treure-la i afegir el suc de la llimona, per a que coaguli. Colar amb un colador durant una estona, i després posar-lo en el drap per tal que acabi de colar la resta del líquid de la llet. Deixar a la nevera una nit.

I demà ja acabarem la recepta.....