Entrada destacada

El temps de les cireres

En els propers dies trobareu en aquest blog unes quantes receptes amb cireres: en tenim tantes que no sabem com menjar-les! L'estimaré s...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quaresma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quaresma. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de març del 2013

Cassola de setmana santa

Aquesta cassola de peix es feia a casa de la meva família el dijous sant, en temps de quaresma, quan segons la tradició religiosa no es podia menjar carn; la recepta prové de les àvies, i realment surt molt bona.


Ingredients (4 persones)
  • 8 talls de lluç;
  • 4 carxofes;
  • 200 g de prunes seques;
  • 4 ous durs;
  • 100 g de panses;
  • una ceba mitjana;
  • 2 tomates madures;
  • 2 branques de julivert;
  • 2 nous;
  • 50 g de pinyons;
  • una tòfona petita (optatiu);
  • 1 got gran d'aigua;
  • una cullerada petita de farina;
  • farina per enfarinar el lluç;
  • oli, sal.
Preparació

Salar, enfarinar i fregir el lluç en una paella amb oli abundant i reservar.
Treure les fulles dures de les carxofes, tallar la part de dalt i partir-les en 4 parts. Salar, enfarinar i fregir amb l'oli que ha quedat de coure el lluç. Reservar.



Tot seguit es posa al foc una cassola, que pot ser de terrissa, amb l'oli que ha quedat de fregir els productes anteriors i posar-hi la ceba tallada menuda. Coure a foc lent fins que la ceba quedi transparent. Llavors afegir les tomates pelades i ratllades i coure uns 5 minuts. 
Mentrestant farem la picada: posar les nous, els pinyons, el julivert i la tòfona en el morter i picar-ho finament. 
 
Posar l'aigua a la picada i afegir-la a la cassola. Salar. Deixar coure uns dos minuts i posar-hi les prunes, les panses i les carxofes que s'havien reservat. Als 5 minuts, posar el lluç i els ous durs partits per la meitat.

 
Deixar coure una mica i servir ben calent.
També es pot fer amb bacallà, enlloc de amb lluç.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Panadons de carbassa, d'espinacs i de poma

Panadons: típiques elaboracions de pasta de pa farcida, de les terres de Ponent, que es mengen durant la quaresma i setmana santa. Aquests farcits, dolços o salats, en diferents variants i noms, tenen una enorme presència a la zona mediterrània: panadons, panades, pastissets, panadetes, robiols, empanadilles, cocots valencians, cocarrois, crestes, panades balears, flaons de Morella i flaones de Figueres o de Torroella de Montgrí, cocs i coques de la Terra Alta, panutxos o tabaqueres de l'Alguer,..fins i tot casquetes, el nom més antic...una mateixa base, la pasta de pa amb diversos farcits, originària de cultures antigues i incorporada per sempre en la nostra cuina. ( la major part d'aquesta informació prové del llibre "Els cócs a la Terra Alta", de Loreto Meix, d'Ed. Cossetània.)
panadons d'espinacs-www.cuinaalfoc.blogspot.com
Es fan amb farcits salats com els espinacs, o dolços com la carbassa, completant el farciment amb pinyons, panses i oli. Altres variants es fan amb fruites, com la poma, o en la forma de pastissets,- amb pèsols, bledes, xicòria o altres verdures-... fins i tot n'hi ha en la forma més senzilla: de vent, sense farcit. En resum, si fem un passeig per les diverses zones, veiem que hi ha tantes formes i farcits com cuineres (informació extreta del llibre " El gust d'un poble: els plats mes famosos de la cuina catalana", de Jaume Fàbrega, d'Ed. Cossetània.)

Una mica d'història....
De totes aquestes variants, casquetaés un dels noms registrats més antic, del primer llibre de receptes en català, el Llibre de Sent Soví. Sembla que el nom prové de la forma, la presentació en forma de casca o casquet, amb el farciment dins. En receptes medievals també es diu “ a la manera de casqueta”(1). També trobem el nom de panada, encara que la recepta és una mica diferent a l'actual.
Per tot això, és evident que aquestes pastes tenen un origen antiquíssim i que vam incorporar de cultures jueva o àrab; aquestes ja l'havien absorbit d'altres cultures més antigues, visigòtica, carolíngia, romana o grega, o de més enrere...
Els primers llibres de cuina europeus de l'Edat Mitjana són escrits en llengua àrab, i aquesta influència es nota prou bé en els primers receptaris medievals catalans. Els àrabs van aportar la llengua, la religió i els seus principis alimentaris, però també van agafar nous productes de les zones per on passaven, les tècniques i els plats, i les van estendre: sembla que entre elles hi ha lespanades, pastissets, panadons, cocots; també incorporen l'ús d'espècies i fruits com la canyella, el celiandre, el gingebre, les panses i pinyons, la fruita, fresca i seca, els espinacs (2),..que són la base de la major part dels nostres panadons actuals, els que fem a casa i que trobareu tot seguit..   
(1. la major part d'aquesta informació prové del llibre "Els cócs a la Terra Alta", de Loreto Meix, d'Ed. Cossetània.) 
(2: informació extreta del llibre " El gust d'un poble: els plats mes famosos de la cuina catalana", de Jaume Fàbrega, d'Ed. Cossetània.)

PANADONS DE CARBASSA, D'ESPINACS I DE POMA

Els panadons de carbassa i els d'espinacs d'aquesta recepta són del Segrià; els panadons de poma es fan puntualment en algunes poblacions de la mateixa zona, segurament des que es va estendre el cultiu de la fruita dolça. Els panadons de poma de casa els va començar a fer la nostra tieta Carmina fa uns 60 anys, els hem incorporat en el llibre de receptes pròpies...i són els preferits de la nostra família.
 

Per fer la pasta dels panadons es necessita una massa base de pa, que es pot comprar directament en un forn o bé preparar-la a casa. Si la voleu fer a casa, seguiu les instruccions que s'indiquen per a fer la “massa base de pa“; si compreu la massa en un forn, continueu la recepta començant directament per la “pasta de panadons”. Amb les quantitats indicades en sortirà 30 peces, aproximadament.

Massa base de pa:
Ingredients
  • 100 g de farina de força (es compra al forn )
  • 100 g d'aigua
  • 25 g de llevat fresc ( una pastilla; en venen en els supermercats o en forns )
  • un pols de sal, i un pols de sucre
En un bol es barreja tot i es pasta entre 5 i 10 minuts. A continuació s'hi va afegint més farina de força, mentre es va pastant, fins que no s'enganxi als dits. Tapar la pasta amb un drap i posar-la prop d'un radiador o font de calor. Deixar reposar al menys 1 hora fins que augmenti bastant de volum. Aquesta pasta és la massa base de pa. També es pot fer amb l'ajut d'un robot de cuina.
Com s'ha indicat abans, es pot substituir per 250 g de pa cru comprat al forn.

PASTA DE PANADONS

Ingredients
  • 250 g de massa base de pa, feta a casa o comprada.
  • 6 ous
  • 100 ml d'anís i 100 cl de licor estomacal (“Bonet” o semblant)
  • 100 g de sucre
  • 150 ml d'aigua, 2 pessics de matafaluga, una branca de canyella, 1 anís estrellat.
  • 125 ml d'oli d'oliva
  • un sobre de llevat en pols, tipus Royal
  • 1,5-2 kg aprox. de farina ( en sobrarà )
Preparació
Es fa bullir l’aigua amb la matafaluga, la canyella i l'anís estrellat. Es deixa refredar, i s’hi posa el llevat.
Tot seguit posar en un recipient gran la massa base de pa, els ous batuts amb el sucre, els licors, l’aigua aromatitzada amb les herbes ( i que ja porta el llevat), l’oli i un pessic de sal. 



Es barreja bé amb les mans i s’hi tira farina a poc a poc, incorporant-la, fins que la pasta de panadó no s’enganxi a les mans.
D'altra banda, sobre una taula o fusta s'hi posa una peça de roba gruixuda i a damunt un drap gran, si pot ser de cotó millor. S'enfarina el drap per sobre. Posar la taula prop d'un lloc calent.

A continuació, es va agafant pasta de panadó per a fer boles, d’uns 50 g; es treballen una mica i es posen sobre la taula, damunt del drap enfarinat, separant-les amb el mateix drap replegat, perquè en fermentar no s’enganxin l’una amb l’altra. Tapar-les amb un altre drap fi, i posar per sobre una peça de roba gruixuda, però que no pesi gaire, per a conservar el calor. Deixar reposar en un lloc calent de 3 a 5 hores, fins que hagi fermentat i pujat la pasta.
 massa de panadons-www.cuinaalfoc.blogspot.com

Preparació dels panadons:
Al moment de fer els panadons s’agafa una de les boles de pasta i amb les mans o amb un corró s’estira, donant-li forma ovalada. Cal que el corró i el marbre estiguin ben coberts de farina, per a que no s'enganxi la pasta. A continuació, sobre una de les meitats de la làmina de pasta s’hi posa el farcit que vulguem (carabassa, poma o espinacs, panses, pinyons..). 

Es doblega l'altra meitat sobre el farcit, i es tanca fent com un cordó, de manera que quedi com una mitja lluna. Així es van fent tots els panadons.

massa de panadons-www.cuinaalfoc.blogspot.companadons de poma-www.cuinaalfoc.blogspot.com

Preparació dels diferents farcits i cocció.

Pels panadons de carabassa:
ingredients dels panadons de carbassa-www.cuinaalfoc.blogspot.com
Necessita preparació prèvia: el dia abans de fer els panadons es ratlla la carabassa i es posa en un bol amb 5-6 cullerades de sucre i un pessic de sal, perquè escorri l'aigua. La quantitat de carbassa necessària depèn del nombre de panadons que vulgueu farcir (compteu 3 o 4 cullerades de carbassa fresca per panadó, més o menys).

El dia següent, abans de farcir els panadons, s'afegeixen unes 5 cullerades de sucre a la carbassa, es remena bé fins que el sucre no es noti i es posa en un escorredor i es premsa bé amb les mans per eliminar tota l'aigua.
Per farcir els panadons, agafar dues o tres cullerades de la carbassa i posar-les sobre la meitat de cada panadó (tal com s'explica en l'apartat de la preparació dels panadons), afegir 10 o 12 panses, un raig d'oli i una mica de sucre. Tancar els panadons, posar damunt un altre raig d'oli i més sucre, i posar-los en una llauna enfarinada; coure al forn a uns 180 graus, fins que estiguin rossos.
 panadons de carbassa-www.cuinaalfoc.blogspot.com

Pels panadons de poma:
Es pelen unes quantes pomes tipus Golden i es tallen en llesques no massa fines, com si fos per fer una truita de patata.

Es posa una bona quantitat directament sobre la meitat estirada de cada panadó, s'afegeixen 10 o 12 panses enmig, un raig d'oli i sucre. Tancar i posar a damunt un altre raig d'oli i sucre. Es couen igual que els panadons de carbassa.
Cal que el panadó quedi ben ple del farciment, perquè la poma perd molt en coure. 
Aquests són els preferits de casa nostra.

farcit dels panadons de poma-www.cuinaalfoc.blogspot.com
   

panadons de poma-www.cuinaalfoc.blogspot.com
  
Pels panadons d'espinacs:
També els espinacs s’han de preparar una mica abans. 
farcit dels panadons d'espinacs-www.cuinaalfoc.blogspot.com
Es posen, tallats menuts, en un bol amb una mica de sal i sucre. Es deixen al menys una hora en repòs perquè perdin l’aigua que porten. 
Passat aquest temps s’escorren bé i es couen a la paella amb oli, una bona quantitat de panses i de pinyons. 
Deixar que es refredi i farcir els panadons amb aquest preparat, però a dins posar-hi només un bon raig d’oli. Es tanquen i es reguen també amb oli, abans de coure'ls. Aquests panadons son salats, a diferència dels panadons de carbassa o els de poma, que son dolços. 
Aquests espinacs, a més, son de cultiu ecològic, de Fruita al punt BIO: boníssims..  
 
panadons d'espinacs-www.cuinaalfoc.blogspot.com 

dissabte, 10 de març del 2012

Cuina medieval i actual: olla de congre de Quaresma

 
La setmana passada, una conversa amb una amiga ens va fer recordar que ja fa anys, els dies d'abstinència, a la Quaresma, la gent menjava olla de congre. La nostra cuinera la recordava de casa seva. També va recordar que tenia la recepta de la tieta en la seva llibreta de receptes familiars, i la va recuperar ahir, per deixar-ne constància.

Buscant l'origen d'aquest plat tant típic de Quaresma, de seguida vam veure que és d'origen antic: al primer llibre de receptes escrit en llengua catalana, el Libre de Sent Soví, del segle XIV, hi ha vàries receptes de congre, fresc i sec. El congre sec es conservava molt temps i per això el seu consum era estès per tota la península, i més en zones d'interior on no hi havia accés al peix fresc de les costes...

Doncs, hem decidit recuperar les dues receptes de congre sec, la més antiga, del Libre de Sent Soví, i la nostra recepta, que és evidentment hereva seva. Compareu, a veure que us semblen...jo la vaig provar ahir per primera vegada, i té un gust especial, podríem dir de temps enllà...

La recepta del Sent Soví és escrita en català antic, i té els ingredients i la cocció de la Mediterrània medieval: es considerava un potatge, un plat caldós, amb el congre bullit, amb una picada i amb llet d'ametlles, la salsa preferida en aquells temps. 

Heus ací les ressenyes del congre i la recepta:
Capítol CLXXXVIIII, "Qui parla con se sagueix los menyars coresmals e de les condicions dels pexos en quin temps són de sahó hi valen més", trobem :" Pex qui s'anomena congre és milor sahó de l'any"
Capítol CXXXXXV, V,  núm 27.
"Qui parla con se ffa salsa de congre ab let d'emeles "

 
 "Si vols fer salsa de congre ab let d'amelles, mit-lo el vespre en aygua, e puys al matí lavel'l bé, e fé'n peçes. E mit-hi cabeças d'aylls sençers e mundades, e cebes e oli; e liga-lo per tal que mills lo pusques aver. E com lo brou serà be cuyt, ages ametlles, e fe'n let.

Feta la let, ages pinyons perats, e nous, e pica-ho ab un poch del dit congre, e un poch de l'oli e de les cebes, e un poch de pa torrat banyat ab vinagre. E com serà picat, destrempa-ho ab la let, e passa-ho per una bramadora (=esbromadora); e mit-ho a bollir, ab espècies e pebre e gingebre e canyella e clavells e safrà. E com haurà bullit una estona, leva'l del foch. E si-t vols, si se n'alta aquell a qui faràs, pots-hi metre agror e dolçor."


I aquí la recepta de casa, versió segle XX:

"Olla amb congre"
Ingredients (4 persones)
  • 250 g de congre sec;
  • 200 g de mongetes seques, blanques i grosses;
  • 150 g de bledes;
  • 300 g de patata;
  • 150 g d'arròs;
  • 3 litres d'aigua;
  • 3 grans d'all
  • 3 branques de julivert;
  • oli, sal.
Preparació

La nit abans de fer el plat, posar les mongetes en remull amb aigua freda. Per a fer la recepta es posa al foc una olla amb aigua, el congre, les mongetes i una mica de sal. Quan comenci bullir escumar i deixar coure a foc moderat durant una hora i mitja.
Passat aquest temps, afegir la patata i les bledes tallades a trossos mitjans. Continuar la cocció mitja hora més o fins que les patates estiguin toves.
Llavors posar una paella al foc amb oli i fer un sofregit amb els alls i el julivert tallat ben menut. Quan estigui cuit i sense deixar que els alls es cremin, tirar el sofregit a dins de l'olla i deixar coure uns 5 minuts. Rectificar de sal.



Finalment, mitja hora abans de servir el plat, posar-hi l'arròs i coure durant aquest temps.

Servir ben calent tot barrejat i en plats fondos. 

Quan la cuinera era petita aquest plat es menjava tots els Divendres de Quaresma, el dia d'abstinència de carn. No l'havia tornat a menjar, des d'aquella època, però conservava la recepta que em va passar la“tieta”, la germana de la seva mare, i que ja feien les nostres avantpassades.

És un plat senzill que l'he fet avui i que m'ha portat records molt agradables de la meva infantesa.