Cuina medieval: "Qui parla com se ffa ffrexols"

 

Al libre de Sent Sovi, els "ffrexols" són preparacions que es fan amb farina i diverses matèries aromatitzants; són una variant d'una altra elaboració del mateix llibre de Sent Soví, les "resoles"; i de fet son semblants en composició, als creps. En llengua galega es conserva una paraula i un plat, "freixó", que probablement té el mateix origen, i es defineix com un tipus de "filoa": truita molt prima de massa solta i de farina de panís, que s'acompanya de cansalada fregida.
La recepta dels ffrexols és molt senzilla: es mesclen herbes aromàtiques picades amb aigua, s'afegeix farina i es cou la massa obtinguda de la mateixa manera que les creps actuals. El resultat és un ffrèxol molt aromàtic, que es cobreix amb sucre o amb mel, i se serveix com a plat final d'un àpat...les herbes aromàtiques, molt utilitzades en l'època medieval, servien també per a facilitar la digestió del menjar.
La recepta original del Sent Soví és de 1340. Jo l'he fet en forma de filoas, com una crep, i afegint a les herbes indicades el romaní..

I heu ací la recepta.

" Qui parla com se ffa ffrexols.

Si vols ffer frexols, se ffa axí:

Prim (1) sàlvia e menta e ysop e sagurida e ruda e jurvert e ffanol e moritort e celiandre e comí tendre e matafaluga (2) e altres bones erbes, de cascuna segons què't serà semblant; e piqua-les totes encemps ffort he règeu. Puys ages fferina blanqua bé pessada (3), e destrempe'n les erbes ab aygua, e fé'n resoles"

(1) Prim: pren
(2) Les herbes són: sàlvia, menta, isop, sajolida (sagurida) , ruda, julivert, fonoll (ffanol), crèixens (moritort), celiandre, comí tendre i matafaluga, e altres bones herbes.
(3) "pessada": passada pel sedàs, espolvorejada.

 

 

I la recepta de les resoles:
"Si vols ffer resoles de paste [...] se ffa axí:
ages del grex qui's ffa del porc dols (4), que sia bel e net, e mit-ne en una paella ben neta. E aprés ages pasta levada forment (5), e destrempa-la ab un hou en un morter [...] et mit-ne en una paella ab poc ffoch, e leva-la adés adés (6) del ffoc, e gira-les a cap d'una pessa; e cou-les-hi ab poc ffoc entrò que sien cuites. Aprés trau-les de aquí, e mit-les ab un bel tellador. E mit-hi molt sucre blanc dejús e desús (7), e done-les hom com pus calent tot hom a la ffi del menjar. 
(4) porc dolç: porc, referència a la llar de porc
(5) pasta levada : pasta fermentada per acció del llevat; forment: fortament.
(6) adés adés: de tant en tant
(7) dejús e desús: damunt i davall.