Ara que s'apropa el Nadal estic recopilant informació sobre les celebracions d'aquestes festes a l'Edat mitjana, per tal de completar una entrada de l'apartat de Cuina medieval, i m'he trobat amb el Cant de la Sibil.la: és un drama litúrgic amb un fons de cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. Va ser prohibit després del Concili de Trento (1545-1563), tot i que s'ha seguit representant durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i a l'Alguer de manera pràcticament ininterrompuda. Des de meitat del segle XX s'ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià.
Des d'aquest enllaç podeu escoltar el Cant de la Sibil.la, interpretat pels músics de Jordi Savall i ell mateix:
El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del món i inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua. Al començament, el cant de la Sibil·la era interpretat per religiosos, però van ser substituïts amb el pas dels segles per un nen cantor, que canta acompanyat de dos escolans, tots vestits amb túniques.
I al final de la representació ( i per això m'ha interessat per al blog), es talla amb l'espasa una coca que penja del tornaveu de la trona. Sembla que també es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.
A Mallorca encara és en el record la glosa que diu així:
"Sibil·la guarda sa coca
que no et caigui de ses mans
que abaix hi ha dos escolans
que baden un pam de boca"
La major part d'aquesta informació prové de Wikipèdia. Si en voleu saber més....
Per tot això he decidit estudiar-ho més i preparar una entrada especial per aquesta tradició que uneix música i menja..en els pròxims dies en veureu el resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada