Patata sorpresa

Avui hem dinat un plat especial per casa nostra, la patata farcida amb ou poché i gratinada.
Aquesta recepta la va començar a fer la nostra cuinera quan els nens eren petits, i el Ferran, en trobar-se l'ou a dins, la va batejar immediatament: "és una patata sorpresa!". I aquest és el nom que li ha quedat.
És fàcil de fer, nutritiva i agrada a quasi tothom.


Ingredients per a quatre persones:

• 4 patates mitjanes o grans;
• 4 ous;
• 40-50 g de mantega;
• 5 cullerades de crema de llet (o de llet);
• formatge per ratllar;
• sal.

 
Elaboració:

Coure les patates al forn, rentades prèviament i amb la pell, fins que siguin toves. Deixar refredar una mica. A continuació tallar-ne la pell d'un dels costats llargs, i buidar amb una cullereta la part central de la patata (sense buidar-la totalment). Reservar.

Posar la patata que hem tret en un plat fondo, i xafar-la amb una forquilla, afegint la mantega, la crema de llet i una mica de sal, fins a obtenir un puré cremós. Reservar.

Ara trenquem un ou i el posem en aigua bullent, per tal que es cogui; ajudar-se d'una pala escumadora per a que agafi una forma arrodonida. Quan la clara està cuita i el rovell encara sigui líquid, retirar-lo i escórrer un moment. Posar-lo dins de la patata, i acabar de farcir amb un parell de cullerades del puré de patata.

Repetim el procés per a cada patata, i finalment posem formatge ratllat a damunt de cadascuna, i gratinem al forn.

Servir calent.
Si en voleu fer una versió per un dia de festa i en forma de tapa, mireu la recepta de la tapa de patata sorpresa d'aquest mateix bloc.

Cruixent de poma i panses

Aquests pastissets cruixents de poma son una variació dels clàssics panadons de poma, més senzills de fer perquè he aprofitat una massa brisa ja preparada que tenia al congelador. Si teniu pasta filo quedaran molt més cruixents, contrastant amb la textura de la fruita. Per a acompanyar es pot fer una crema suau amb aroma de poma.

Ingredients (per a 4 racions)

• una làmina de pasta brisa;
• 4 pomes, golden o royal gala;
• un grapat de panses;
• 4 cullerades de sucre morè;
• 5 cullerades de rom;
• un polsim de gingebre en pols;
• canyella en pols;
• 30 g de mantega;
• una llimona.

Per a la crema:

• un rovell d'ou;
• 4 cullerades de sucre;
• 100 ml de llet;
• una branca de canyella;
• pell de llimona;
• una poma royal gala;
• un rajolí de rom.

En primer lloc posar les panses a macerar en una mica de rom. Al cap d'una estona, treure i deixar-les escórrer una mica.

Pelar les pomes i tallar-les a trossos mitjans (com a màxim 1,5 cm); mullar-les amb suc de llimona per evitar l'oxidació, i posar-les en una cassola a coure, amb el sucre, 4 cullerades de rom, el gingebre i la canyella en pols. Deixar coure a foc suau sense tapar. Quan el líquid comenci a espessir, retirar i deixar refredar.

Preescalfar el forn a 180º. 

Deixar descongelar la pasta brisa; quan sigui a temperatura ambient, aplanar lleurerament amb un rodet, vigilant no es trenqui. Tallar 4 quadrats de pasta i guardar la que sobri per un altre plat.

Preparar una safata amb paper de forn, i posar-hi els quadrats de pasta; pinzellar-los amb mantega fosa, i al centre de cadascun posar-hi un parell de cullerades de poma i 3 o 4 panses. Enrotllar la pasta en forma de caneló. Afegir una mica de sucre morè a damunt i posar al forn uns 20-30 minuts, fins que estiguin daurats.

Per a fer la crema:

Coure a bany maria la llet amb 2 cullerades de sucre, el rovell d'ou, la canyella i una mica de pell de llimona, fins obtenir una crema líquida. Apartar.

Posar a coure dues cullerades de sucre amb la poma ratllada fina, i un rajolí de rom. Quan caramel·litzi, apartar  mesclar la meitat amb la crema anterior. Deixar refredar en una salsera.

Per a presentar el plat, posar una mica de poma caramelitzada a sobre del pastís, i salsejar amb la crema tèbia.

Espècies

En aquesta entrada no trobareu cap recepta, només la primera d'unes imatges que he començat a fer sobre espècies: gingebre, clau, pebre, sal cristal.litzada i un fons de color.

Qui parla com se ffa ginestrada ab let de amelles. Cuina medieval

Aquesta recepta medieval és del Libre de Sent Soví;  i es diu aixi, ginestrada o genestrada, perquè el seu color groc recorda al de la ginesta. S'assembla a les cremes actuals, en l'elaboració: és una crema dolça i espessa, semblant al conegut "menjar blanc"(també d'origen medieval), feta amb llet d'ametlles, farina d'arròs i safrà, que li dóna el color groc, i acompanyat amb altres fruits secs i espècies. La meva preparació és poc espessa en relació al que era habitual.

En general se servia d'acompanyament a plats d'aus o altres carns, i en èpoques de dejuni com a menja principal.

Ingredients:

• Amelles perades (ametlles pelades);
• farina de ros (farina d'arròs);
• safrà;
• canyella;
• clau d'espècies;
• pances;
• sal;
• sucre o mel;
• pinyons torrats.

I heus ací...qui parla con se ffa ginestrada ab let de amelles:

Si vols ffer ginestrada ab let de amelles, se ffa en aquesta manera:

Primerament ffes let de amelles perades he prim collades(1), he mit-la en la olla. E ages ffarina de ros (2) ben picada he pessada per sadàs. E puys destrempa-la ab la dita let; he serà ben clara, per tal que cogua bé. 

E après, quant la levaràs del ffoch, mit-hi safrà, en guisa que torn a col.lor de ginestra. 

E ages canyella, clavels, he mitho a coura tot encemps. A-n'i alguns que no volen que y perege (3). Ages un bel drap, e enbolca-la dins liguada ab fill (4), he bulla tota vaguada. E pot-hi metre un poch d'oli vell. Puys, a de deraria (5) ages pances mundades he mit-les en la olla. E sabora-ho de sall. E deu ésser ben espès, a la manera de ffarines; e deu-hi aver molt sucre, en guissa que tolga la sabor de l'aròs e de les amelles. E pots-hi metre a IIII escudelles una lliura damelles e tant aròs com na cabria en un gresal de mostanya (6). E que ce n'altra, pot-hi hom metra pinyons torrats dins.

Puys mit-ne per escudelles asats, e quarda que anans que hi metes los pinyons, sieu un poch refredats. E si no y volies metres sucre ho eres en loc que no'n poguesses aver (7), mit-hi de bella mel en loc de sucre.

(1) let de amelles perades: llet d'ametlles pelades. Es necessiten ametlles crues pelades (o ametllons immadurs), que es trituren soles o amb sucre, i s'estoven en aigua -o en brou- durant unes hores; la pasta obtinguda es filtra amb un drap. Ara ja es troba en els comerços.

(2) ros o aròs: arròs.

(3) perege : aparegui

(4) fill: fil

(5) a de deraria: a la darreria, al final

(6) gresal de mostanya: recipient típic de l'època medieval.

(7) el sucre era considerada una espècie, i poc habitual en les cases; normalment s'utilitzava la mel.