Entrada destacada

El temps de les cireres

En els propers dies trobareu en aquest blog unes quantes receptes amb cireres: en tenim tantes que no sabem com menjar-les! L'estimaré s...

dissabte, 18 de juny del 2016

Llibres de fotografia d'aliments..i de cuina

Avui us vull ensenyar alguns dels meus llibres de fotografia de cuina i altres de "nova vella" cuina: els he anat col.leccionant i son una font d'inspiració per a fer nous plats i millorar la presentació de les receptes del blog.

Des que em dedico a la fotografia amateur, ja fa bastants anys, he anat comprant llibres de fotografia de diversos temes, des de tècniques bàsiques de quan érem "analògics", fins a tècniques digitals més o menys especialitzades, passant per la fotografia de natura, paisatge, retrat, macro, i, des que vaig començar aquest blog, a la fotografia d'aliments.
A casa sempre hem tingut llibres de cuina, però no puc deixar de col.leccionar-ne de nous i ara, a més, combinat amb la fotografia.
Aquí teniu els que més m'han agradat:

Plate to pixel, d'Helene Dujardin:
Un llibre en anglès, dedicat a la fotografia bàsica d'aliments, on l'autora explica la seva experiència i les tècniques bàsiques per obtenir imatges de menjars apetitosos i ben il.luminats. 


Small plates, Sweet Tears , d'Aran Goyoaga:
 
Un llibre amb receptes per a celíacs, de la famosa Aran Goyoaga, una noia vasca que viu als Estats Units. No és un llibre de fotografia estrictament parlant, però és preciós, les imatges delicades i que m'encanta. El llibre té 4 capìtols, cadascun amb receptes d'una estació de l'any.
 
 

El sabor de una imagen, de Nicole S. Young
Versió recentment traduïda de l'original en anglès Food photography: from snapshots to great shots (2a edició), un clàssic de la fotografia d'aliments, però molt interessant. A més d'explicar com aconseguir bones imatges, també ensenya alguns trucs...



Food styling, de Delores Custer, Editorial Wiley.
El vaig comprar després de llegir un article, i realment és molt especialitzat: dedicat a fotògrafs professionals d'aliments, per a americans. Tot el que cal saber si et vols dedicar a la fotografia de producte. No el recomano per a qui s'inicia en aquest món, però està be per conèixer les tècniques que fan que un pollastre de festa sembli això, de festa, o una hamburguesa quedi perfecta en un catàleg, entre molt més informació de com començar un negoci de fotografia.

Pan casero, de Iban Yarza, i Pan con webos fritos, dels autors del blog Webos fritos:
Tots dos no son llibres de fotografia, evidentment, però a més d'ensenyar a fer pa, meravellosament, també tenen moltes imatges; en el primer també es veuen mans treballant el pa, i que ens poden servir per a les nostres fotos.

 
Pel que fa a Pan con webos fritos, a més de ser un molt bon llibre per iniciar-se en la creació de pans, com l'anterior, té unes fotos perfectes..
No afegeixo cap foto perquè en tinc la versió digital, que podeu trobar en el seu web: webos fritos

La nova cuina del Pallars i de l'Urgell, i  Cuinar caragols
Tampoc son llibres de fotografia: els dos primers els vaig comprar per Sant Jordi, després de fullejar-los: plats clàssics passats per les mans dels nous cuiners de la nostra terra. Bonics, ben presentats, amb boniques imatges, descripció dels plats i dels restaurants i cuiners que els han creat. També hi ha recomanacions de maridatges amb vins de les terres de Lleida.

Pel que fa al petit llibre "Cuinar caragols", del gran cuiner Josep M. Morell de Balaguer, ens ensenya moltíssimes receptes de caragols, a més de les clàssiques que sempre hem fet a casa. És un llibre de receptes, però l'he posat aquí perquè en vull fer algunes d'elles per al blog.




Més llibres de fotografia que ens poden servir per millorar la tècnica: aquests no son tampoc estrictament de fotografia d'aliments, encara que en algun d'ells se'n parla.

Diseño fotográfico, de Hugh Marshall.
Un llibre que vaig comprar fa molts anys, però que sempre m'ha encantat, de fotografia i disseny gràfic, que toca molts temes, i també la fotografia de menjar i begudes. És de quan encara no existia la fotografia digital, però ensenya les tècniques bàsiques de la fotografia de producte. Segurament ja deu ser descatalogat.
 

 

Manual de fotografia digital, de Tom Ang ( Editorial Omega) i Aprende Gimp (Anaya)
Si us voleu iniciar en això de la fotografia digital i no sabeu què es un píxel i l'HDR, el primer està prou be; el que passa és que com que el material fotogràfic està evolucionant ràpidament, l'apartat dedicat als tipus de càmeres i a la resolució de les imatges és ja quasi obsolet. Segurament ja en deuen haver fet alguna versió més actualitzada ( la meva edició és del 2003, tota una vida per la fotografia digital).

Aprende Gimp, és, com ben be diu el títol, un manual d'aquest programa de retoc fotogràfic, que és d'accés lliure i que pot substituir perfectament a altres programes de pagament. Jo el faig servir per a fer les correccions bàsiques ( contrast, equilibri de color, etc), però realment és un gran programa, i aquest llibbre serveix per a "treure-li suc".


I per acabar, dues recomanacions més de llibres de cuina amb magnífiques imatges, de dues blogueres , una portuguesa i un altra americana:

De Monica Pinto, el llibre Pratos e travessas (plats i fonts), un recull de les seves receptes i fotos majorment d'estil fosc (dark photo) del blog amb el mateix nom, que té diversos premis, i que fa temps que segueixo. Cuina mediterrània i atlàntica en portuguès..però s'entén bé. l'acabo de comprar per internet i en un parell de dies m'arribarà.

Compre aqui / buy here: 

De la fotògrafa americana Erin Gleeson, el llibre The forest feast ( la festa al bosc). L'autora treballava a Nova York de fotògrafa,entre altres especialitats, d'aliments, i el 2011, per un canvi de feina del seu marit, van marxar a viure a una cabana en un bosc, i va començar a escriure el blog The forest Feast, que amb el temps ha generat ja dos llibres. La veritat és que no el tinc...encara.




dijous, 16 de juny del 2016

Pastís de cireres i nispros

 
Aquest pastís enreixat és una versió del clàssic "cherry pie", en el que les cireres s'acompanyen d'uns quants nispros..és una manera de menjar les cireres que tenim en abundància en els arbres del bancal.

Ingredients per a un pastís mitjà:
  • 3/4 de kg de cireres;
  • 1/4 de kg de nispros;
  • 300 g de farina;
  • 50 g de mantega;
  • 200 g de sucre;
  • llevat en pols: un sobre; també es pot posar 30 g de llevat fresc.
  • mig vas d'aigua, aprox.

Preparació:
En un plat pla o sobre el taulell de cuina posem la farina, fent un volcà; afegim al centre 50 g de sucre, la sal i el llevat , i la mantega en pomada; mesclem be, i afegim l'aigua ( la quantitat que es mecessiti per a poder pastar la massa i fer-ne una bola. Deixem reposar tapant amb un drap, durant una hora com a mínim.




Mentre la massa reposa, fem un almívar amb la resta del sucre i les cireres desossades (es pot treure l'os amb un tub de bolígraf tipus bic, al que hem tret la càrrega de tinta). No cal que coguin massa temps, per evitar que es desfacin: han de quedar senceres. Retirem del foc i deixem refredar.

Quan la massa ja estigui reposada, la'afem i en treiem una tercera part, aproximadament, per a poder fer la reixeta superior. Estenem la resta amb un rodet , fent una làmina fina de diàmetre major que el motlle. Recobrim el motlle amb la làmina, el fons i el lateral, i retallem el que sobri.

Ara ja hi podem posar el farcit: tallem els nispros per la meitat i en traiem els pinyols i la pell interior; els posem al fons del pastís, fent cercle.
Separem les cireres de l'almívar, i les afegim al pastís, acabant de recobrir el fons amb una capa. A continuació hi tirem una mica de l'almívar entre la fruita, no molt.


Ara fem la reixeta:
Fem una làmina de la massa que havíem reservat, i la tallem a tires, unes més fines i unes altres menys fines.
Les tires fines les utilitzarem per a fer trenes, i les més amples les posarem tal qual.
Afegim les tires sobre la farsa, de forma decorativa, i alternant les trenes i les tires; si ens sobra pasta, podem fer algunes flors i fulles de decoració. Al voltant de la reixeta hi posem una cinta de pasta trenada, per a amagar les parts finals de les tires.
 

Posem al forn a uns 180º durant 20 minuts, aproximadament. Cal vigilar que no es cremi la pasta.



Deixem refredar i ja es pot menjar..


dimecres, 15 de juny del 2016

250.000 visites...

Avui hem arribat a les 250.000 visites al blog, amb 29.972 usuaris, i 89.212 pàgines vistes.
Gràcies a tothom!

 

He fet un resum de les visites i els llocs des d'on ens visiten sempre ens sorprèn:





Ens han visitat des de llocs com Singapore,  Kenia, Malta, Xipre, Myanmar, Illa Maurici, Nepal, Nova Caledònia, Malaysia, o Taiwan encara que evidentment la major part de les sessions son de l'Estat espanyol. D'aquestes últimes, una tercera part de son des de Barcelona, una quarta part de Lleida i a continuació Tarragona, Girona, Madrid i Palma, en proporcions descendents.

Quan a les pàgines visitades, no varia el rànquing que ja teníem anteriorment: la recepta dels panadons, els pastissos típics de les nostres terres, amb 5726 visites, segueixen en primer lloc, amb els caragols a la gormanta en segon lloc, i els pèsols amb pernil en tercer..

diumenge, 12 de juny del 2016

El temps de les cireres

En els propers dies trobareu en aquest blog unes quantes receptes amb cireres: en tenim tantes que no sabem com menjar-les!

L'estimaré sempre el temps de les cireres
Es ell que em va fer al mig del meu cor
Una esgarrinxada
I si la fortuna mes sigués donada
Per jo mai seria un remei prou fort
Sempre estimaré el temps de les cireres
I aqueix record que n'hi tinc al cor.
( de Imma Merino)



divendres, 3 de juny del 2016

Postres de té matcha: jardí zen i pedres

 

Com vaig dir a l'anterior entrada, continuo amb els postres basats amb el pols de te matcha...aquí teniu el "jardí zen", i les pedres de te, que son dues variants de presentació de la mateixa preparació, uns bombons o pastissets de te matcha.
La recepta del bombons la teniu en l'anterior entrada, "Postre de bombons de te matcha, xocolata i maduixes".
El què fem aquí és variar la presentació, per a donar un total protagonisme al te matcha. El Jardí zen es basa en una recreació dels jardins japonesos tradicionals, amb sorra i pedres. La sorra l'hem recreat amb una mescla de sucre i té matcha, i les "pedres" son els nostres bombons de matcha, alguns arrebossats amb pols de te i altres sense arrebossar.



Si només voleu presentar els bombons de matcha, els podeu fer de formes arrodonides, com si fossin pedres, soles o amb gerds o maduixes:

 

 

 I la última presentació és fet amb triangles de xocolata, maduixes, bombons i sorra de te matcha, tipus minimalista.