Llonganissa amb camagrocs

Ara que ja ha arribat la tardor, ens ve de gust uns bolets, i els hem fet en forma d'aquest plat tant senzill, que és una delícia: té el mateix color de la tardor i l'aroma de la fruita, com els nostres bancals de presseguers.

Ingredients:

• Una llonganissa fresca (aquella que anomenen butifarra a les terres orientals);
• dos sarpats de camagrocs ( sarpat: allò que en diuen grapat a les terres orientals);
• oli d'oliva;
• sal i pebre;
• herbes aromàtiques, si es vol: timó (o farigola, a les T.O.), i llorer.

El camagroc, Cantharellus lutescens, és un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és un bon comestible. La seva carn és més aviat prima i flexible amb un olor molt suau, agradable i afruitat a pruna, perfecta per acompanyar carns.

Preparació:

Tallem la llonganissa a trossets i la coem en una paella amb una mica d'oli. Quan sigui a meitat de cocció, afegim els camagrocs nets sencers i les herbes. Els bolets reduiran molt de volum, però és normal...

Abans d'acabar, salpebrem. Si la llonganissa ja tenia pebre, no cal tornar a afegir-ne.

Servir de seguida, ben calent.

Panellets, castanyes...i un poema

Després d'un parell de mesos de descans, en que no he publicat res, tornem a la feina....amb uns panellets de tots sants, versió 2015
Només publico les imatges, perquè la recepta ja la podeu trobar en la nostra primera entrada del panellets. Acompanyo l'entrada amb un antic poema de Pere March (1336-1413)
Fins aviat!

Pere March, poeta valencià medieval. Es va establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni el 1395 amb Elionor Ripoll néta del senyor del Genovés va néixer Ausiàs March, una de les màximes referències de la poesia en català de tots els temps.

El poema és Al punt c’om naix comensa de morir.

Al punt que hom naix comença de morir,

e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,

que un pauc moment no cessa de fer via,

ne per menjar ne jàser ne dormir;

tro per edat mor e descreix a massa

tant que aisí vai al terme ordenat,

ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,

mas pus avant del terme null hom passa. 

Trop és cert fait que no podem gandir

a la greu mort, e que no hi val metgia,

força ne geny, rictat ne senyoria,

e trop incert lo jorn que deu venir,

com, quant, ne on, que tot arnés traspassa;

e no hi té prou castell, mur ne fossat,

e tan lleu pren lo nici co'l senat,

car tots som uns e forjats d'una massa. 

 

Bé sabem tots que hic havem a eixir

o tard o breu, e que no hi val mestria;

breu és, tot cert, qui pensar ho sabria,

mas lo foll hom no se'n dóna cossir,

que, remirant sa carn bella e grassa,

e el front polit e lo cos ben tallat,

ha tot lo cor e lo sen aplicat

als faits del món, que per null temps no es lassa.