Al nostre bancal de darrera de casa tenim dos aulivers (=dues oliveres..) que, malgrat la sequera i la poca aigua que han rebut, fan aulives. En ple mes d'octubre ja estan pràcticament totes madures, així que toca collir-les. Per a fer les olives o aulives trencades cal que siguin verdes, així que les de l'arbre no servien , i vam decidir deixar-les madurar del tot i fer-ne un altra conserva..
Però no podem renunciar a les aulives trencades, i al mercat de Lleida hi ha la solució: hi vam trobar unes magnífiques olives verdes, o aulives , terme ancestral comú d'abans del Pompeu Fabra que encara s'utilitza per les terres de Ponent, i les vam portar com aquell que diu ..de l'auliver a la cuina, i que la nostra cuinera va convertir el dilluns en un pot d'olives (o aulives ) trencades.. Clic per llegir més..
Les aulives de casa i les del mercat..
Així i tot, no vaig poder estar-me de fer unes quantes fotos dels aulivers de casa i de l'aire de tardor que ja es respira..
Si voleu llegir el capítol anterior:
Preàmbul: "Olives o aulives trencades"
Si voleu llegir els capítols següents:
Segon capítol: " De com trencar les aulives"
Tercer capítol: " Dels dies de sol i serena"
Quart i últim capítol: "De com aromatitzar les olives"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada