"Divertir-se, somiar, seguir provant i aprofundir en cada procés. Comprovar les textures i gratar en les seves possibilitats, potenciar la singularitat i també la diferència. Fer de l'àpat més simple una delícia, sense desmerèixer cap plat per la seva senzillesa i aguditzar l'enginy. Tal com succeïa amb els regals, la presentació era fonamental. Calia jugar amb els colors, amb la disposició dels aliments. Fer-ne un acte creatiu.
Cuinar té molt a veure amb fer l'amor- va mormolar, mentre la màgia del moment encenia una nova guspira de demanava més aire per poder incendiar-se.
Per a la Constança la cuina era molt més que feina, era la seva maner particular de posar en ordre les emocions; era un espai d'introspecció i de connexió amb ella mateixa on cada ingredient es convertia en una reacció, un sentiment. I per aconseguir-ho calia posar en joc la reflexió, la memòria, el combat."
L'essència d'un temps, el paladar de tota una època.
La cuinera. Coia Valls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada